Quan se li va aparèixer la seva fada madrina va voler demanar moltes coses: un vestit nou per anar al ball del cap de setmana, unes sabates de vidre, una carrossa tirada per cavalls blancs, un cos com els de les dones que surten a la tele, un compte corrent com els dels homes que surten per la tele, una feina que no fos ben bé una feina, una casa gran amb un jardí ple d’arbres perquè el gat s’hi pogués enfilar a prendre el sol... i va seguir pensant en totes les coses que li agradaria tenir, o fer, o veure.
I es va atabalar. Es va posar nerviosa de veure tot el que volia i que podia no tenir mai si errava la jugada i feia enfadar la fada. Havia de pensar-s’ho molt bé. Havia de saber escollir amb calma, mantenint la fredor de pensament.
Jo no sé què li devia passar pel cap, però quan es va menjar el tros de pastís de xocolata que la fada li havia concedit com a únic desig, li van venir ganes de plorar de felicitat.
I es va atabalar. Es va posar nerviosa de veure tot el que volia i que podia no tenir mai si errava la jugada i feia enfadar la fada. Havia de pensar-s’ho molt bé. Havia de saber escollir amb calma, mantenint la fredor de pensament.
Jo no sé què li devia passar pel cap, però quan es va menjar el tros de pastís de xocolata que la fada li havia concedit com a únic desig, li van venir ganes de plorar de felicitat.
7 comentaris:
Per on para la fada aquesta?? potser em podria fer un cop de ma amb la feina... jejej
Veig que ultimament aquest blog té molta activitat.
Felicidades Glow por ese torrente creativo del que disfrutas últimamente. Felicidades por encontrar hermosas historias en las naderias cotidianas. Gracias por esa sonrisa que a veces se genera al abrir tu ventana virtual y encontarme pinceladas narrativas con sabor a pastel de chocolate.
O te pasas o no llegas...
segurament abans que que se li apareixés la fada es va passar el cap de setmana a Bèlgica... delirant amb aparadors plens de xocolata...
la fada aquesta es una miqueta... calçaces. no????? jejeje
No t'acabo d'entendre, amic/amiga anònim, però en fi, no sempre es pot entendre a tothom, no?
Un tros de pastís de xocolata ens pot aportar molta felicitat.
Publica un comentari a l'entrada