Fa
molts anys va sortir del cinema Aribau sentint que m'havien fet un regal en forma de pel·lícula, i avui he tornat a rebre
un regal màgic, aquest cop en forma de llibre. Instrumental,
de James Rhodes, és sense dubte el
millor llibre que he llegit aquest any a punt d'acabar.
Sempre
em resulta complicat explicar per què m'ha agradat un llibre, perquè en
realitat són tantes coses, petites i grans, que no sé mol bé per on començar.
La història d'en James és molt dura, inclou violacions quan era un nen,
malaltia mental i internament a centres tancats, relacions fracassades i molt,
molt dolor. Però hi ha una llum en aquest llibre...
I la
llum és la música, que cura. No són paraules buides, la música li va salvar la
vida, al James. I ho explica de manera crua, directa, sense posar-hi flors, com
ell ho ha viscut. I em sembla que la raó principal de que aquest llibre sigui
tan especial és aquesta honestedat.
Aquest
llibre em canviarà la vida, n'estic segura. No ara mateix, perquè les paraules
del James encara han d'acabar de filtrar-se en mi, com la pluja a la terra, poc
a poc, perquè hi creixi alguna cosa. No podria de ser d’una altra manera, quan
he passat de les llàgrimes a la tristesa en unes poques línies.
M'agradaria
poder donar-li les gràcies al James per escriure aquest llibre, tot i les moltes dificultats que ha trobat pel camí, per ser tan
valent, tan cru i tan divertit, tot alhora. També per ser (segons les seves
pròpies paraules) un imbècil vanitós, egocèntric, superficial, narcisista, manipulador,
degenerat, pilota, gemegaire, ple de carències, amb tendència a l’excés,
agressiu, fred i autodestructiu.