divendres, 1 d’agost del 2008

Mouse

El ratolí va desaparèixer un diumenge. El vaig buscar per tota la casa, sense saber-me avenir que pogués desaparèixer. Semblava tan quiet, sempre, allà lligat a l’ordinador. Després de buscar i no trobar res, encara encuriosida per la misteriosa desaparició, vaig decidir posar-m’hi sense ell. Havia de consultar el correu electrònic perquè esperava un missatge des de feia dies i volia saber si l’havia rebut. Però treballar sense el petit rosegador electrònic no m’és fàcil, la veritat, així que amb prou feines vaig aconseguir veure la meva safata d’entrada, on – òbviament – no estava el correu esperat.

La setmana va transcórrer com la resta de setmanes, els dies anaven passant i el ratolí no apareixia enlloc. Vaig decidir comprar-ne un altre, però entre les presses i els horaris atapeïts, no ho vaig fer, i ho vaig deixar per un altre moment.

No va ser fins divendres que em vaig adonar que una altra desaparició havia tingut lloc en la meva vida. Em disposava a agafar el cotxe per passar fora el cap de setmana, quan tot just sortint de l’aparcament vaig sentir un soroll estrany. Havia una roda punxada, la de la part dreta posterior, per ser exacta. Em vaig preparar pel pesat tràmit de canviar-la, però la meva sorpresa va ser adonar-me que el gat no hi era. Pràcticament vaig desmuntar el cotxe per trobar-lo, segura que havia d’estar per allà, perquè només l’he fet servir un cop, i mai l’he tret del maleter. Però no va aparèixer. Al final vaig haver de trucar al servei tècnic de la companyia d’assegurances perquè me la canviessin i poder arribar al meu destí més o menys a l’hora prevista.

A estones, durant aquell cap de setmana, em voltava pel cap la idea de que les dues desaparicions estiguessin relacionades d’alguna incomprensible forma, pensant quina podia ser la connexió entre tots dos esdeveniments. Què era més misteriós, que el ratolí de l’ordinador, amb cable i tot, s’hagués esborrat del mapa sense cap pista, o que el gat hidràulic hagués desaparegut del maleter del meu cotxe sense cap explicació raonable?

Diumenge al vespre, vaig tornar a casa i vaig voler comprovar si el correu que esperava des de feia més d’una setmana havia per fi arribat. Després de barallar-me amb el teclat durant una estona i maleir-me a mi mateixa per no haver trobat el temps d’anar a comprar un ratolí nou, vaig poder consultar el correu i vaig comprovar, un cop més, com allò que esperava no havia arribat. Però una adreça de correu em va cridar l’atenció, perquè no la coneixia. Vaig obrir el missatge i vaig llegir-lo. Era el meu veí, que em demanava que quan arribés a casa, passés a veure’l perquè li semblava que tenia una cosa que era meva. Havia aparegut de sobte al seu jardí i s’havia passat el cap de setmana preguntant a tothom de l’edifici, que havia negat la propietat. Per tant, només quedava jo, i si li fes el favor d’anar a fer-hi un cop d’ull...

No tenia ni idea de a què es podia referir el veí, però vaig anar a tocar el seu timbre per tal d’esbrinar-ho. Aleshores em va acompanyar fins el jardí. I allà, estirat a la gespa amb el somriure dels felins satisfets, el gat hidràulic jugava amb el seu àpat preferit: un ratolí electrònic que encara movia dèbilment el cable mentre el seu caçador es disposava a cruspir-se’l.