Un trasllat passat per aigua i per festa major, que semblava que no acabaria mai i que gairebé està oblidat. Noves parets, noves portes, noves vistes... nova ciutat, nou barri, mateixa línia de metro, velles amigues i nous amics a prop per primer cop. Nous bars per descobrir, un japonès a la cantonada, un marroquí per explorar. Caixes, llibres a terra, aigua freda i bombetes d'alt consum que han de ser reemplaçades. Estris retrobats als llocs més inverosímils, plantes donades en adopció, plantes pendent de ser adoptades, la meva petita que sempre em rep amb miols i carícies.
La pluja des del balcó, la primera visita d'amics llunyans, les cosines pintores, un akelarre pendent, el violeta, Visit Palestine, música al portàtil, tele sense antena, ordinador sense connexió, el món està tan lluny i sorprenetment tan a prop. Aquí, a casa meva, la meva nova llar, a la qual no he deixat entrar les coses lletges i que poc a poc es va omplint amb preciositats que espero que es quedin al meu costat una llarga temporada... Al final resultarà que tampoc ho faig tan malament, això de viure... encara que sigui per temporades!
