dimecres, 22 de desembre del 2010

Un dia de ja fa uns anys, la Mireia i l’Ignasi, en una reunió d’amigues, ens van comunicar que tenien una cosa important a comunicar-nos. Immediatament van sortir les paraules “embaràs”, “canvi de casa”, “canvi de feina”, i altres que en aquesta edat que ens toca viure acostumen a ser les més habituals (“divorci” o “separació”, que malauradament també és una de les habituals, no entrava en les possibilitats, afortunadament).

La Mireia i l’Ignasi ens van fer veure com n’estàvem, d’equivocades. Perquè el que es proposaven era COMPLIR EL SEU SOMNI. I ho poso així, en majúscules, perquè em sembla prou important com per a fer-ho. El seu somni era voltar el món. Van deixar les feines, van llogar el pis a algú que els cuidés el gat, i van fer les maletes... I nosaltres ens vam quedar aquí, paint la seva absència de més d’un any i seguint les seves peripècies a través del seu blog: www.elviatgedelsrodamons.blogspot.com.

Uns temps més tard, després de dies, setmanes i mesos recordant, escrivint, seleccionant fotos, aprenent a maquetar, barallar-se (de bon rotllo) amb la impremta i tot el que comporta escriure i autoeditar un llibre, el resultat ja és aquí: El viatge dels Rodamons. La volta al món en 14 mesos, el llibre escrit per la Mireia Puntí sobre aquell viatge de més d’un any. Avui mateix arribarà a les meves mans i ja estic nerviosa per llegir-lo, tot i que sóc de les privilegiades que han pogut sentir en viu i en directe moltes anècdotes, ha viscut el passi de fotos oficial a la tornada i fins i tot ha rebut un regalet d’un d’aquells països que els rodamóns van viure.

Aviat el trobareu a llibreries (pròximament el llistat) però si us interessa tenir-lo abans, aviseu i ja farem!

L’enhorabona, Mireia!


1 comentari:

El viatge dels Rodamons ha dit...

Gràcies, Glow!

M'ha emocionat llegir el teu relat. M'has fet reviure a càmara ràpida tots aquells moments: quan us vam explicar que marxàvem, el viatge, la tornada, el procés de creació del llibre..., són tal com els expliques.

Ja tinc ganes que vegis el llibre, a veure què et sembla!

Una abraçada,

Mireia.