Cuando Pedro salió a su ventana

no sabía, mi amor, no sabía

que la luz de esa clara mañana

era luz de su último día.

Silvio Rodríguez, Causas y azares

Quan la Laura i la Maria Victoria van sortir a la finestra el dia 26 de febrer, no sabien que seria l’últim cop que veurien la llum del sol. Es van llevar com sempre, van fer les seves coses, com sempre. La feina, la casa, els nens, els amics, la trucada urgent, recollir el correu, agafar el metro. Com cada dia. Només que no sabien que era l’últim.

Perquè el seus companys de vida, els que les havien d’estimar i respectar, van decidir matar-les a ganivetades. Altres dues dones van morir el mateix dia, tirotejades al carrer i a un bar. A una la va matar el seu ex marit. A l’altra, l’home que encara estava casat amb ella.

Tan de bo això fos un conte. Un conte d’aquells on hi ha un drac malvat que va menjant-se totes les noies del poble fins que apareix algú amb prou valor per posar-s’hi al davant i fer-li front. Però sembla que, a la realitat, el drac no en té mai prou...

Em sap greu acabar l’any d’aquesta manera, però ja fa massa anys que el comencem i l’acabem sempre així. I la veritat, si m’he de posar a pensar en el portal de Betlem, millor deixar-ho estar, no?

Que el 2009 ens porti una mica més de pau, a totes i tots, arreu...

يؤمل