Un dia qualsevol, et lleves pel matí i tot és com sempre: fas un cafè, agafes el metro (la bici no té llums, i qualsevol s’hi arrisca!), arribes a la feina, prens un altre cafè, però...
Passes el dia pensant, donant-hi voltes, una vegada i una altra. No pots deixar-ho. És com quan vas a dormir i no pots, per molt cansada que estiguis, per molta son que tinguis, perquè el teu cap s’entesta en tornar a repassar el dia de principi a fi, i va tan ràpid que no el pots parar. Ni ovelles, ni til·la, ni res. Acceptes la nit d’insomni i la passes com pots, esperant ja la migdiada que faràs demà quan tornis a casa.
Doncs això, fas voltes i més voltes, i t’agradaria entendre què passa, però els pensaments són tan eteris que quan comences a agafar el fil d’un, se t’escapa. Com els somnis. Com intentar recordar els somnis. No saps com dir-ho, no trobes les paraules, no pots explicar-ho a la gent (si no ho entens ni tu, què has d’explicar, a la gent?), així que quan et pregunten “en què estàs pensant?”, l’única cosa que pots dir, amb un somriure absurd, és “en res, tonteries... has pensat mai que és curiós que les pastanagues creixin en vertical?”.
Passes el dia pensant, donant-hi voltes, una vegada i una altra. No pots deixar-ho. És com quan vas a dormir i no pots, per molt cansada que estiguis, per molta son que tinguis, perquè el teu cap s’entesta en tornar a repassar el dia de principi a fi, i va tan ràpid que no el pots parar. Ni ovelles, ni til·la, ni res. Acceptes la nit d’insomni i la passes com pots, esperant ja la migdiada que faràs demà quan tornis a casa.
Doncs això, fas voltes i més voltes, i t’agradaria entendre què passa, però els pensaments són tan eteris que quan comences a agafar el fil d’un, se t’escapa. Com els somnis. Com intentar recordar els somnis. No saps com dir-ho, no trobes les paraules, no pots explicar-ho a la gent (si no ho entens ni tu, què has d’explicar, a la gent?), així que quan et pregunten “en què estàs pensant?”, l’única cosa que pots dir, amb un somriure absurd, és “en res, tonteries... has pensat mai que és curiós que les pastanagues creixin en vertical?”.
2 comentaris:
Que s� que s�....Interesante teor�a, Pero, seguro que es tuya?. La tercera ley c�smica del p�ndulo flotante del reequilibrio eterno desarrollada en el siglo XIII por el monje benedictino Jean Marie Lebrat de Cluny dice algo al respecto. Aunque Sir William Losttotheriver en el siglo XVIII lo desarroll� un poco m�s con la teor�a vertical de la materia ecl�ptica. Finalmente Emil Bezhakov, de la Academia Sovi�tica de la Artes, en 1934 concluy� que los pensamientos et�reos son proporcionales a la injesta de vodka siberiano malamente destilado en arambiques clandestinos del Ca�caso.
Me aburroooooooo...........!!!!
�Para cuando otro cuento?
Algunos tenéis un poco de mala leche, pero os quiero igual...
Lo que es mío no pretendía ser una teoría, y el próximo cuento está en la cocina. Si te aburres, sigo esperando tu blog cínico-analítico-tertuliano-ruraloide... jejeje
Publica un comentari a l'entrada