Volia fer un apunt sobre la conferència a la que vaig assistir dilluns passat, però la Soniete se m'ha avançat. Cosa que no és pas estranya, tenint en compte el ritme de publicació que porto, no?
Vaja, jo volia dir més o menys el que ha dit ella, que va compartir la tarda amb mi i amb un munt de dones més. Pocs homes, malauradament, es veu que no els hi interessen, "les coses de dones". Llàstima que aquestes coses de dones no siguin només nostres, sinó que ens inclouen a totes i a tots, perquè com deia la conferenciant (des de fa ja 40 anys), la Kate Millett, tot allò que és personal és polític, tot allò que passa a l'esfera de la vida privada no es pot separar ni es pot entendre sense allò que passa en la vida pública, en les esferes de presa de decisions, en els poders econòmics.
D'aquella tarda de dilluns em quedo amb el seu bon humor (impagable anècdota sobre Yoko), l'optimisme de saber que estem en el bon camí, tot i que encara en queda molt, de camí, per endavant. Amb el pesimisme i la sorpresa (sí, sorpresa, tot i que hagi estat així des de fa segles) de que nosaltres, les dones, que representem - oficialment - el 51% de la població del planeta, només en posseïm un 1%. I amb el consell que va repetir insistentment: passi el que passi, corre, corre fins a arribar a un altre lloc, corre, corre, i no et deixis atrapar mai...
3 comentaris:
Quina dona aquesta, haurem de continuar seguint el fil d'Ariadna a veure on ens porta!
;)
que torni la inspiració... i que vinguin belles històries al teu cap again! fem una pluja d'una d'idees? ;)
uf, em sembla que les muses no estan per la feina des de fa molt...
Publica un comentari a l'entrada