dissabte, 12 de desembre del 2015

Instrumental


Fa molts anys va sortir del cinema Aribau sentint que m'havien fet un regal en forma de pel·lícula, i avui he tornat a rebre un regal màgic, aquest cop en forma de llibre. Instrumental, de James Rhodes, és sense dubte el millor llibre que he llegit aquest any a punt d'acabar. 

Sempre em resulta complicat explicar per què m'ha agradat un llibre, perquè en realitat són tantes coses, petites i grans, que no sé mol bé per on començar. La història d'en James és molt dura, inclou violacions quan era un nen, malaltia mental i internament a centres tancats, relacions fracassades i molt, molt dolor. Però hi ha una llum en aquest llibre... 

I la llum és la música, que cura. No són paraules buides, la música li va salvar la vida, al James. I ho explica de manera crua, directa, sense posar-hi flors, com ell ho ha viscut. I em sembla que la raó principal de que aquest llibre sigui tan especial és aquesta honestedat.

Aquest llibre em canviarà la vida, n'estic segura. No ara mateix, perquè les paraules del James encara han d'acabar de filtrar-se en mi, com la pluja a la terra, poc a poc, perquè hi creixi alguna cosa. No podria de ser d’una altra manera, quan he passat de les llàgrimes a la tristesa en unes poques línies.

M'agradaria poder donar-li les gràcies al James per escriure aquest llibre, tot i les moltes dificultats que ha trobat pel camí, per ser tan valent, tan cru i tan divertit, tot alhora. També per ser (segons les seves pròpies paraules) un imbècil vanitós, egocèntric, superficial, narcisista, manipulador, degenerat, pilota, gemegaire, ple de carències, amb tendència a l’excés, agressiu, fred i autodestructiu. 


1 comentari:

Zabioloco ha dit...

Me está gustando leerte...