dijous, 21 de març del 2013


Aquesta sempre serà la carretera del "bueno, què?"... aquest sempre serà el viatge a Irlanda, hores al cotxe, el wannabe, la carrera de cadires de rodes, arribar tard a l'alberg, oblidar-nos d'obrir-te la porta, la manifestació pel dret de les persones a casar-se amb qui vulguin:

- What do we want?
- Equal rights!
- When do we want that?
- NOW!!!!

colar-se a un castell, fer una Guinnes a un poble en festes, no entendre l'accent, 10 persones que no havien apuntat una adreça, conduir per l'esquerra, the flying cucumber, las cansinas de las Muñoz fent fotos, la bronca amb Ryanair a les 4 a.m, l'assistent personal buenorro que va resultar ser de Bilbao, tu batent rècords de temps, els somriures, els malentesos, els amors perduts, vaques parant el trànsit, pluja, sol, penya-segats, swing... 

Petites coses que fan grans les nostres vides. Hi ha moments, hi ha persones que et marquen per sempre, i jo em vaig fer més gran, més forta, més sàvia, perquè vaig tenir la sort de compartir aquells petits moments amb tu. 

La teva absència no és petita, M., però em sento feliç d'haver fet un curt - massa curt - tram de la vida amb tu al costat. I quan et trobo a faltar tinc les fotos, els records, la tristesa de recordar que no hi ets, l'alegria d'haver-te conegut, les converses, les petites coses on sempre puc trobar refugi. La cervesa d'avui va per tu.   Sláinte, follonera!!!