Ahir em van fer un regal. Un regal en forma de pel·lícula. No conec les persones que me’l van fer, el regal. No sé res de les seves vides, d’algunes no sé ni el nom. Però els hi vull agrair el que van fer per mi ahir.

Perquè feia temps que no sentia al cine. I dic sentir en el seu sentit més ampli. Aquella gent eren part de la meva vida, aquelles persones fictícies de la pantalla eren jo mateixa, totes elles, en una comunió irreal i impossible. Jo sóc les seves contradiccions, les seves pors, la seva valentia i la seva covardia.

Revolutionary Road c’est moi.